"Los seres humanos no dejan de jugar porque envejecen; envejecen porque dejan de jugar"
(Oliver Wendell Holmes)

27/5/15

LLEURETECA NOCTURNA 6. LA NOCHE DE JACK

El pasado viernes celebramos nuestra sexta lleureteca nocturna. Esta vez la dedicamos a juegos sobre ciudades, Ciudad Machi Koro (que sesilusionó un poco) Sombras sobre Londres (la partida estrella de la noche) King of Tokyo (magnífico filler) Marrakech (sencillo pero eficaz) Piko Piko (este se coló) y Cartagena ( juego sencillo pero que gustó bastante). Os dejamos las fotos además de una sorpresa: El diario de Jack donde relata que sucedió esa noche en Whitechapel gracias a un testigo clave: El propio Jack (Marc V.)



Extra, extra!!!
Jack ha tornat a actuar. Ja en son cinc les “Desdichades” que han estat víctimes de la seva despietada ànima perversa.
La policia afirma que el té localitzat el seu cau i ha encerclat la zona centre de Whitechapel per capturar-lo.
El desenllaç es preveu imminent. Segueixi les noticies al blog de Trenca’t la Closca.


Extra, extra!!!
Jack ha escapat. La policia està completament desorientada.
Al blog de trenca’t la closca hem aconseguit posar-nos en contacte amb Jack que ha accedit a concedir-nos una entrevista.
“Sempre tinc un as desat sota la màniga”, ens ha afirmat. I sí, ha patit per la possibilitat que el capturessin. “Han estat a prop. Molt a prop! Massa a prop!!!”
Si vol conèixer l’entrevista complerta segueixi atentament aquest blog.


Primera nit

M’ho prenc amb calma. Passen quatre hores abans d’actuar.
La meva primera víctima té lloc en el 67. He pres un risc enorme. Em trobo envoltat per quatre policies. Estic convençut que no me’n sortiré. Quina vergonya, capturat a la primera nit com un passerell.
Prenc un carruatge que em porta a 52 i 14. Però el cercle s’estreny i estic envoltat de tres policies. Si no m’espavilo a la següent en capturen.
Un assassí sempre torna a l’escena del crim. Així que prenc un altre carruatge per desfer els meus passos (52 i 67). Es troba una pista en 52 quan tot just hi acabo de passar. Continuo rodejat per tres policies. La situació és desesperada.
Agafo un carreró que em porta a 86. He aconseguit trencar el cercle policial. Per primer cop durant la nit estic convençut que avui dormiré a casa.
Segur de mi mateix decideixo donar una volta i no anar-hi directament. Prenc un carruatge a 102 i 101 mentre la policia continua concentrada en buscar pistes per dalt.
Desprès vaig xino-xano al 124. Oh, no m’he confiat. Acaben de trobar la pista del 101.
Corro cap a casa (141) abans de concedir una altra pista.
Em costa dormir. Veig el ganivet tacat de sang i penso que han estat molt a prop. Però la pujada d’adrenalina em fa estar eufòric. Demà tornaré a matar.


Segona nit

La son ha estat esquiva, però al final he caigut rendit.
En despertar-me consulto el blog de trenca’t la closca per conèixer les darreres noticies. L’assassinat surt a tota plana. Somric llegint sobre la meva obra. Però a mesura que avanço en la lectura em torna a saltar el neguit de la nit passada. Les sospites de la policia s’apropen molt al meu cau. No pot ser! Només he concedit dos pistes!!!!
L’adrenalina em torna a bullir. És una droga que m’impulsa a tornar a matar, però aquest cop he de ser més cautelós.
------
L’oportunitat es presenta a la segona hora i escullo la meva segona víctima en el 48.
Prenc un carruatge que em porta a 62 i 98. Això em fa rodejar el perímetre que marquen els policies més propers. Es arriscat ja que el moviment seria molt evident de trobar una pista.
Prenc un altre carruatge per allunyar-me el més possible de l’escena del crim (122 i 155). La policia està completament desorientada. Estic al costat de casa i no s’ha trobat cap pista.
Decideixo donar-los un cop de mà i augmentar la commoció que els nubla el cervell. Prenc un carreró a 170. Continuo al costat de casa. Sona el xiulet de la policia. Acaben de trobar la pista en 122. Torna el neguit i el temor a que m’atrapin.
Arribo a casa (141). Sento com els xiulets s’allunyen cap a la zona centre. Sí, estan a prop. Però ben despistats.
Començo a pensar que ha estat una sort que trobessin la pista en 122 i que creuar innecessàriament el carreró de 155 a 170 ha estat un cop magistral per allunyar del 141 les sospites de la policia i centrar-les al bell mig de Whitechapel.
Convençut de mi mateix planifico els meus dos propers assassinats abans d’anar a dormir. He de ser molt cautelós. La policia ha caigut en un parany, però qualsevol errada per part meva els portarà directament al meu cau.


Tercera nit

He dormit com un tronc.
En despertar-me consulto el blog de trenca’t la closca per conèixer les darreres noticies. Llegeixo com la preocupació de la opinió pública creix davant del segon assassinat. Per calmar els ànims la policia afirma que té sospites fermes sobre el meu amagatall. Una font de la policia que prefereix quedar en l’anonimat filtra que s’estan plantejant el 69 com la meva residència. Però en que carai estan pensant!!! Si les dos “desdichades” aixequessin el cap...
Però, no poden. Estan mortes. Ben mortes. I aquesta nit en moriran dos més.
------
La confiança en mi mateix no pot estar més alta i no m’espero. Mato de seguida. Al 21 i al 84. La policia es concentra en la zona centre de Whitechapel.
Prenc un carruatge que em porta a 100 i 170. Passo per sobre d’un policia que ni s’adona de la meva presència. Estic al costat de casa. La policia em busca pel centre. Han enviat a una patrulla al 69. Com no!
Estic a la seva esquena. Amb certa tranquil•litat. Però no se que fer. Estic temptat d’entrar a casa i deixar a la policia sense pistes i amb un pam de nas. Si la policia cregués que la segona víctima és la de 21 reforçaria que el meu cau està pels voltants de 69. Com me’n riuria! Però si cregués que és la de 84 podria lligar caps i si creués el carrer cap a la zona baixa tindria molts problemes.
Decideixo prendre-m’ho amb calma, donar una volta pel meu barri i seguir jugant amb la policia. Prenc un carruatge que em porta a 182 i 155. La policia està com boja pensant que estic passant pel seu costat. Comencen a assaltar les cases del centre amb la intenció de trobar-me. Troben la meva pista en el 100. Adéu al meu pla de desplaçar-los cap al mig-est de Whitechapel.
Entro a casa (141). Ha estat una nit plàcida. Massa plàcida. Tinc sentiments estranys. Matar ja no és el mateix. Contemplo el ganivet tacat de sang i el plaer que vaig sentir el primer cop s’ha esvaït.
Sí. Tornaré a matar. Però només per poder seguir jugant al joc del gat i la rata. Em fan pena els pobres policies. Quasi desitjaria que m’atrapessin. Quasi.
Me’n vaig a dormir pensant si no m’hauré tornat massa agosarat.


Quarta nit

He dormit poc, de forma intermitent. No aconsegueixo tranquil•litzar-me. Escolto els xiulets de la policia al barri del costat. Però no puc deixar de preocupar-me quan passen a prop. La d’avui serà la meva darrera víctima.
Com cada matí en aixecar-me consulto el blog de trenca’t la closca. Han tret una edició especial dels meus crims. El pànic s’ha apoderat dels carrers. “Terrible!!!”, “Apocalíptic!!!” són els seus titulars.
La policia ha pres el centre de Whitechapel. Fonts policials afirmen que estan convençudes que la meva residencia és al bell mig. No obstant, encara hi ha algú que pensa en el 69. Què tindrà aquest número que els atreu tant? També hi ha qui pensa en el 125. No s’imagina que a prop està.
------
Les cartes estan marcades. He decidit matar en el 158. La policia ho sap i jo sé que la policia ho sap. Així que vaig per feina. En això s’ha convertir matar? En una feina? Ja no m’omple. Aquesta nit ho deixo.
Prenc un carruatge que em porta a 185 i 183. La policia assalta el centre bloquejant qualsevol entrada i entrant de forma indiscriminada a totes les cases. Si sabessin quan lluny estic en aquests moments.
Prenc un passatge que em porta al 155. És el camí més directe cap a casa. La policia es torna boja. Sospita i amb raó que al següent moviment entraré a casa. Del que no sospita gens es que estic passant per la seva esquena com si res.
Però tot i així, perquè estic tan nerviós? Ho sé. Hi ha dos policies que amb un moviment em poden bloquejar el pas a casa. Fins i tot en un atac de bogeria, contravenint tota lògica i sense fer cas als seus superiors, algun d’ells em podria arribar a capturar en el 155. Torno a sentir bullir sang dins meu. El temor de ser capturat tan a prop de casa creix. Em desespera creure que tota la feina per desconcertar la policia se n’aniria en orris en un picar de dits.
Però això no passa. La policia continua capficada en centre.
Entro a casa (141). Estic decebut. La mort de les “desdichades” ja no em proporciona cap satisfacció i de la policia... què en puc dir? en fi, espero dimissions en massa. Jua, jua...
Recullo les meves coses i marxo de Londres. La gent de Whitechapel pot estar tranquil•la. Els assassinats s’han acabat.
En tancar la porta miro per darrer cop el ganivet ple de sang que he deixat sobre la taula. Qui sap si algun dia tornaré a buscar-lo per reprendre la meva activitat...






REPORTATGE DEL II TORNEIG DE CATAN

Us deixem un magnífic reportatge fet per un dels nostres socis de les seves partides al nostre Torneig de Catan. A veure si us agrada i us anima a participar en propers anys...


Reportatge del 10è classificat en el II Torneig de Catan de Gavà (Organitzat per Trenca’t la Closca)

He jugat al Catan des de que va sortir. Sí, tinc els carrers, les casetes i les ciutats de fusta i no les canviaria per res del mon. En els darrers anys el tenia una mica oblidat, però des de que em vaig assabentar que Trenca’t la Closca organitzava un torneig al costat de casa, vaig tornar a sentir el formigueig per jugar-hi de nou.
El meu primer torneig. Quina emoció! El resultat final, va ser un matí ple de sensacions, en un ambient immillorable i uns companys de joc magnífics. Desena posició amb 30,5 punts, gràcies a tres segons llocs consecutius (un d’ells compartit). I sorpresa final.
A continuació explico amb més detall com va anar la jornada.

Primera Partida – Taula 5

Per ordre de joc érem Bea amb el color blanc, Jo (Marc V.) amb el vermell, Marc amb el blau i Jordi amb el taronja.

La partida és força equilibrada. Hi ha poca negociació i el lladre es mou sovint sense centrar-se en un jugador o una posició en concret.

Ràpidament aconsegueixo la segona ciutat. Expandir-me em costa una mica més degut a que no tinc accés a fusta i la negociació és escassa. A la que aconsegueixo fer un nou poblat, el promociono ràpidament a ciutat. Em costa molt més fer el segon poblat. En el camí aconsegueixo 1 VP.
Bea va creixent a la par que jo. Li és més fàcil expandir-se, aconsegueix construir en ports. No ho té tan fàcil per promocionar poblats a ciutats, però ho acaba fent.
En Jordi va una mica per darrera. Creix a base de poblats que els situa en ports, però no els pot promocionar a ciutat.
En Marc va bastant endarrerit. Aconsegueix molt ràpid la gran ruta comercial però es queda bloquejat i no aconsegueix créixer més.

Quan aconsegueixo el vuitè (setè visible, tinc 1VP amagat) punt faig un recompte mental per veure la situació dels meus contrincants. Marc està 5, en Jordi i Bea en tenen 6. El meu rival clarament és Bea, ja que sospito que té 1VP amagat i té la gran ruta comercial a tocar. Només necessita un punt addicional. Sense opcions d’expandir-me, les meves opcions passen per adquirir desenvolupaments ja que amb un cavaller més aconseguiria els dos punts del gran exercit de cavalleria i la victòria. És pot aconseguir, tinc accés als recursos i amb ciutat. L’inconvenient és que necessito un mínim de dos torns.

En la següent ronda els daus no em somriuen i Bea no té pietat. Aconsegueix fer una poblat i canviar un recurs amb el Marc que no s’adona que amb aquest canvi perdria la gran ruta comercial.

Enhorabona per la guanyadora, que acabaria arribant a la final.

El resultat final (foto 19 del blog) és:
Bea        10 punts + 4
Jo           8 punts + 3
Jordi      6 punts + 2
Marc     3 punts + 1


Segona Partida – Taula 3

Per ordre de joc érem Leandro amb el color blau, Diego amb el blanc, Jo (Marc V.) amb el vermell i Oliver amb el taronja.

No tinc tants records d’aquesta partida com de l’anterior. Sé que va ser partida molt dura, amb un final molt ajustat sobre la botzina.
Veient el taulell final, veig que torno a créixer a base de ciutats. Recordo que inicialment em vaig arriscar posant la meva ciutat al costat del 3 blat. Que va sortir dos cops (un en el meu torn i un altre en l’anterior al meu) i en tots dos vaig poder promocionar un poblat a ciutat.
De les anotacions que vaig prendre comentar que va ser una partida amb escassetat de blat (cosa que ja es veia a venir) i que el lladre es va moure entre el 5 fusta el 8 fang i en menor grau el 10 fusta, i que va perjudicar bastant aquestes posicions.

Enhorabona pel Diego, el guanyador.

El resultat final (foto 60 del blog) és:
Diego      10 punts + 4
Jo             8 punts + 2,5
Leandro  8 punts + 2,5
Oliver       4 punts + 1



Tercera Partida – Taula 3

Per ordre de joc érem Oscar amb el color blanc, Dani G.R. amb el blau, Jo (Marc V.) amb el vermell i Leandro amb el taronja.

Partida en la qual només s’ho va passar bé una persona. De tant en tant passa que els daus son capritxosos i afavoreixen a un i només un jugador. En aquesta partida va ser exagerat. El nombre 6 va sortir un cop rere l’altre i quan ja pensaves que per estadística ja n’hi havia prou tornava a sortir repetidament. Espectacular!!!
El resultat estava cantat. En Dani, jugava a plaer. A cada 6 cobrava dos fangs i una ovella que acabarien sent dos i tres. A més a més, tenia els ports 2:1 tan de fang com d’ovella. El seu creixement estava sent de vertigen. Per acabar de posar-s’ho fàcil, recordo un moment crític en que va sortir un 7 i enlloc de posar-lo sobre el 6, va anar a parar un bosc. I ja està, d’allí no es va moure. Al final, si volies fer algun canvi havies de passar per ell.
Veient el panorama, la qüestió era fer punts per quedar segon. Un altre cop vaig optar per fer ciutats.

Enhorabona pel Dani, el guanyador.

El resultat final (foto 73 del blog) és:
Dani G.R.  10 punts + 4
Jo             6 punts + 3
Oscar      5 punts + 2
Leandro  3 punts + 1



El final de la Jornada

No farts de Catan, en Leandro, el Diego i jo decidim repetir la segona partida a mode de final (no oficial, que ningú se m’enfadi) de consolació. En aquest cas se’ns afegeix la Paula. Foto 90 del blog.
No vaig prendre nota de com va anar i tampoc recordo gaire cosa. El que sí que va passar és que es va repetir el resultat. El Diego primer, Leandro i jo empatats en segona posició i finalment la Paula.


A l’hora dels premis de participació tant la Paula com Jo som afortunats amb el mapa de la Península Ibèrica cedit per Devir.

Felicitar a Trenca’t la Closca i als responsables de la Màquia per un matí rodó.

Espero que hagueu gaudit d’aquest reportatge. I finalment desitjar que ens retrobem aviat a les lleureteques de Trenca’t la Closca.


17/5/15

LA PRÓXIMA ACTIVIDAD...LLEURETECA NOCTURNA 6

Os invitamos a la próxima actividad que realizaremos. La Lleureteca Nocturna 6 viene con novedades. Primero de todo adelantamos media hora el inicio de la actividad, es decir empezamos a las 22,30h. Y como segunda novedad esta vez no lo dedicamos únicamente a un juego sino a un tema, juegos sobre ciudades.
Os dejamos los datos:
Actividad: Lleureteca Nocturna 6
Lugar: Casal Sant Jordi, Rambla Vayreda 31, Gavà
Hora: 22,30h.
Actividad gratuita, ven y disfruta del juego.

11/5/15

TORNEO DE CATAN...COMO FUE


El torneo de este año ya ha pasado. Una mañana de domingo aprovechada para jugar y algunas para clasificarse para el nacional de Catan. 28 jugadores participaron en 3 rondas de juego, con tableros de Catan predeterminados. Algúna mesa más rápida que otra, alguna más habladora otros más concentrados. Todo el mundo jugando a Catan y divirtiéndose. Desde trenca't os decimos que lo hacemos lo mejor que podemos y con toda la ilusión del mundo. Además en el torneo de ayer pudimos ver que la creencia extendida fuera de este mundillo de los juegos, de que las chicas no juegan a juegos de mesa, quedó desmentida ayer. 4finalistas femeninas, cada una de las cuales se lo puso muy difícil a su rival en las negociaciones. También hay que decir que el tablero final, hecho a suerte, era muy duro, con apenas arcilla que repartir. Agradecemos a Devir, que nos cediese parte del material para realizar el torneo, también un agradecimiento enorme a las personas de La Màquia, que nos ayudaron en la preparación y madrugaron tanto como nosotros para que el torneo siguiese adelante y que tuvieron muchísimos detalles, como un pica pica por ejemplo, com los participantes. Gracias a Diego, por la parte técnica e informática del torneo. Además muchas gracias a todos y todas las participantes que vinísteis, esperámos que os lo pasarais bien. Os dejamos las fotos de las ganadoras y de todos los que se llevaron algo del torneo además de una presentación con todas las fotos del torneo.
LAS CUATRO FINALISTAS

ANNA LLÉO LA GANADORA ELIGIÓ EL JUEGO TUAREG (GRACIAS A TRENCA'T)















MIREIA ENGÍDANOS QUEDÓ EN SEGUNDO LUGAR Y ELIGIÓ POLILLA TRAMPOSA(GRACIAS A TRENCA'T)

EN TERCER LUGAR BEA PINO Y SU CURRICULUM VITAE (GRACIAS A TRENCA'T)

CAROL GARCÍA UN AÑO MÁS LLEGÓ A LA FINAL Y SE LLEVÓ CATAN LOS COLONOS DE EUROPA. (GRACIAS A DEVIR)

LAIA VALENTÍ PREMIO A LA PARTICIPACIÓN. UN IMPERIO EN 8 MINUTOS. (GRACIAS A TRENCA'T)

MARC VILAPLANA OTRO PREMIO A LA PARTICIPACIÓN (GRACIAS A DEVIR)

PAULA BARAHONA ÚLTIMO PREMIO A LA PARTICIPACIÓN (GRACIAS A DEVIR)

ALGUNAS INTEGRANTES DE LA MÀQUIA Y DIEGO, COLABORADORES EN TODO HASTA EL FINAL.


LES FOTOS DE L'OCI ALTERNATIU

Us deixem les fotos de la nit d'Oci Alternatiu amb col·laboració amb Arran. Una nit on vam coneièxer nous jugadors i vam gaudir de jocs com Ciudadelas, Sushi Go, Pandemia etc...

5/5/15

OCI ALTERNATIU...NIT DE JOCS

Dintre d'un cicle d'Oci Alternatiu organitzat per Arran col·laborem amb una Nit de Jocs aquest mateix divendres. Us esperem.